Avui és diumenge 3 de febrer i en dos dies la Carlota farà 3 mesos.
Físicament tot està bé. La Janine la va pesar el passat 26 de gener i ja feia 5 kg i 670 gr. Tot perfecte. Evolució positiva.
Però el que ens sorpren més ara són les seves reaccions. Cada vegada que la mirem rient, ella ens dedica un somriure quasi riallada ezpectacular. Ja hi ha comunicació !
Els "agu"'s suposen per ella una transformació de la seva cara. Es nota que ens reconeix i comença a riure i somriure. Sembla un angelet !
Últimament, el que trobem és que es passa molta estona amb les seves cosetes (movent els dits de la mà, mirant l'abelleta Maia de la seva hamaca,...) i constantment dient "agu", rient i emetent sons. Es nota que ja vol participar, que està parlant, que té ganes per explicar el que li passa.
Ens cau la baba !!! Fins la propera
domingo, 3 de febrero de 2008
domingo, 30 de diciembre de 2007
La Carlota ja pesa 5 kg...
Ja té 1 mes i 3 setmanes i des dels llunyans 3 kg 570 gr que va fer quan va néixer, ha passat a 5 kg i 40 grams. En quant a la mida, inicialment va fer 49.5 cm. La última vegada que el pediatra la va medir, feia 52.5 cm ara fa dues setmanes.
Una evolució força positiva. Ja he fet un gràfic amb excel del que hauria de pesar comparat amb el que pesa i tot va sobre rodes.
Toquem el tema clau, la nit !
El normal és que s'aixequi cada 3 h, alguna vegada cada 4 h. Per lo tant, dues vegades per nit. Però alguna nit, ens ha donat molta tabarra. El summum va ésser la nit de Nadal a Sant Esteve. No va dormir gens. Ens vem anar tornant la Janine i jo, dues hores cada un. En fí, un horror. Sembla ser que tenia "còlics", i la pobre Carlota no parava de plorar i gemegar.
Aquest Nadal la Janine ha fet unes felicitacions molt maques. Va fer unes fotos a la Carlota amb un barret de Pare Noel. Ni un professional ho hagués fet millor. Us adjunto la foto. És d'una dulsura inimaginable (ho reconec; em cau la baba).
Seguim tenint les emocions alterades. La veig al matí quan em desperto i reacciono com les iaies que comencen a parlar amb una veu irreconeixible i dient absolutes tonteries. En fí, aquesta nena ens està transformant...
Seguim informant.
Una evolució força positiva. Ja he fet un gràfic amb excel del que hauria de pesar comparat amb el que pesa i tot va sobre rodes.
Toquem el tema clau, la nit !
El normal és que s'aixequi cada 3 h, alguna vegada cada 4 h. Per lo tant, dues vegades per nit. Però alguna nit, ens ha donat molta tabarra. El summum va ésser la nit de Nadal a Sant Esteve. No va dormir gens. Ens vem anar tornant la Janine i jo, dues hores cada un. En fí, un horror. Sembla ser que tenia "còlics", i la pobre Carlota no parava de plorar i gemegar.
Aquest Nadal la Janine ha fet unes felicitacions molt maques. Va fer unes fotos a la Carlota amb un barret de Pare Noel. Ni un professional ho hagués fet millor. Us adjunto la foto. És d'una dulsura inimaginable (ho reconec; em cau la baba).
Seguim tenint les emocions alterades. La veig al matí quan em desperto i reacciono com les iaies que comencen a parlar amb una veu irreconeixible i dient absolutes tonteries. En fí, aquesta nena ens està transformant...
Seguim informant.
viernes, 7 de diciembre de 2007
La Carlota ja és aquí ...
Bé, estem a 7 de desembre i la Carlota ja té 1 mes i dos dies. Va néixer el 5 de novembre a les 19:01 h a la Clínica del Pilar de Barcelona.
L'estància a l'habitació 201 de la Clínica va ser molt maca. Tant la Janine com jo vàrem estar molt a gust per les enfermeres tan agradables i simpàtiques i per la mà de gent que ens va venir a felicitar. Un dia vàrem comptar 45 visites. Moltes, però ens va fer molta il.lusió que vingués tants amics i familiars.
Ha sigut un mes intens però sense cap dubte el mes més maco de tota la nostra vida. He penjat unes fotos en aquest blog per a que podeu observar lo maca que és la nostra filleta.
Les emocions han estat a flor de pell. Tenir entre les mans una persona que depèn exclusivament de nosaltres és fantàstic. És molt fort el sentiment que brota dins de la Janine i de mí. És una estimació forta, pura, irracional. Les abraçades i petons són constants fins el punt que em sembla que no li agraden molt. Ja em faig pesat? Segur que tindrà molt temps per dir-m'ho, molt temps...
Haig de reconèixer la labor que ha estat fent la Janine aquest mes. Els primers quinze dies van ser molt durs per a ella ja que al ser un part per cesàrea (el doctor va decidir per nosaltres), no podia agafar-la bé i no tenia una movilitat plena per poder reaccionar a les demandes de la Carlota. Jo vaig fer el que vaig poder ja que em vaig agafar 15 dies de festa per a estar amb les meves reines. Ara per ara, la Janine ja està del tot recuperada. Se li ha desenvolupat el rol de mare totalment. És pacient i dolça amb la Carlota, inclús en els moments més difícils. A la vegada, no ha deixat de ser imaginativa i juga amb la Carlota d'una forma especial, com ella sap fer. La veig feliç, molt feliç.
I jo també.
L'estància a l'habitació 201 de la Clínica va ser molt maca. Tant la Janine com jo vàrem estar molt a gust per les enfermeres tan agradables i simpàtiques i per la mà de gent que ens va venir a felicitar. Un dia vàrem comptar 45 visites. Moltes, però ens va fer molta il.lusió que vingués tants amics i familiars.
Ha sigut un mes intens però sense cap dubte el mes més maco de tota la nostra vida. He penjat unes fotos en aquest blog per a que podeu observar lo maca que és la nostra filleta.
Les emocions han estat a flor de pell. Tenir entre les mans una persona que depèn exclusivament de nosaltres és fantàstic. És molt fort el sentiment que brota dins de la Janine i de mí. És una estimació forta, pura, irracional. Les abraçades i petons són constants fins el punt que em sembla que no li agraden molt. Ja em faig pesat? Segur que tindrà molt temps per dir-m'ho, molt temps...
Haig de reconèixer la labor que ha estat fent la Janine aquest mes. Els primers quinze dies van ser molt durs per a ella ja que al ser un part per cesàrea (el doctor va decidir per nosaltres), no podia agafar-la bé i no tenia una movilitat plena per poder reaccionar a les demandes de la Carlota. Jo vaig fer el que vaig poder ja que em vaig agafar 15 dies de festa per a estar amb les meves reines. Ara per ara, la Janine ja està del tot recuperada. Se li ha desenvolupat el rol de mare totalment. És pacient i dolça amb la Carlota, inclús en els moments més difícils. A la vegada, no ha deixat de ser imaginativa i juga amb la Carlota d'una forma especial, com ella sap fer. La veig feliç, molt feliç.
I jo també.
viernes, 2 de noviembre de 2007
2.11.07 Queda poc...
Avui es desperta un nou dia. És un dia ezpectacular; sol, sense vent, cap núvol...
El metge ens ha dit que potser serà el dilluns 5 de novembre si és per part induït. Si no, serà dimarts o dimecres per cesàrea.
No volem que sigui per cesàrea. Pensem que un part natural o induït, és més sà i genera menys problemes tant per la Janine com per la Carlota. Però, el metge decideix i ell dirà què és el millor per tots.
La Janine es troba bé. Està molt ilusionada. Passa hores a la habitació de la Carlota pensant amb els detalls, amb què vol comprar-li per a que no haguem de córrer...
Sembla mentida com les nostres prioritats estan canviant. Per exemple, aquest és un cap de setmana de 4 dies. Normalment haguéssim anat a Capsasal, o a algun altre lloc. Però no. Estem "cobant" a la Carlota aquí a casa. Com a màxim, ahir vàrem anar al nostre lloc preferit, el Jardiland !!
Bé, són moments molt emotius. Tot sovint, em quedo mirant a la Janine embobat, pensant el que l'estimo. Ella és molt important per a mi, significa la persona amb la que em recolzo, amb la que passo les estones més divertides, amb la que tinc un projecte. La noto com a part de mí. No m'imagino quan estigui la Carlota entre nosaltres... Estem formant una família. Quin sentiment més maco !
Aquesta felicitat ha vingut poc a poc, sense estridències, amb serenitat però amb sentiments de rauxa puntuals però repetitius.
Visca la vida !
El metge ens ha dit que potser serà el dilluns 5 de novembre si és per part induït. Si no, serà dimarts o dimecres per cesàrea.
No volem que sigui per cesàrea. Pensem que un part natural o induït, és més sà i genera menys problemes tant per la Janine com per la Carlota. Però, el metge decideix i ell dirà què és el millor per tots.
La Janine es troba bé. Està molt ilusionada. Passa hores a la habitació de la Carlota pensant amb els detalls, amb què vol comprar-li per a que no haguem de córrer...
Sembla mentida com les nostres prioritats estan canviant. Per exemple, aquest és un cap de setmana de 4 dies. Normalment haguéssim anat a Capsasal, o a algun altre lloc. Però no. Estem "cobant" a la Carlota aquí a casa. Com a màxim, ahir vàrem anar al nostre lloc preferit, el Jardiland !!
Bé, són moments molt emotius. Tot sovint, em quedo mirant a la Janine embobat, pensant el que l'estimo. Ella és molt important per a mi, significa la persona amb la que em recolzo, amb la que passo les estones més divertides, amb la que tinc un projecte. La noto com a part de mí. No m'imagino quan estigui la Carlota entre nosaltres... Estem formant una família. Quin sentiment més maco !
Aquesta felicitat ha vingut poc a poc, sense estridències, amb serenitat però amb sentiments de rauxa puntuals però repetitius.
Visca la vida !
sábado, 27 de octubre de 2007
27.10.07 Inauguració del blog
Avui estem inaugurant aquest blog. La nostra intenció és anar explicant el que ens ha succeït i el que s'apropa en aquest camí que tot just comencem ara; estem a punt de ser pares.
Pensem que hi han més d'un miler de paraules per descriure amb exactitut tot allò que sentim, tot allò que vivim... i ara ens veiem amb cor per descriure la dolça espera que estem vivint.
La millor espera ! ! ! L´espera que esdevindrà un regal.Un regal per a tota la vida...
La veritat és que ens morim de ganes de conèixer el fruit del nostre amor.Fer visible a la persona que dedicarem la resta de la nostre vida... Un ésser ple de trets genètic similars a nosaltres i a qui li donarem valors per anar seguint aquest llarg camí.
Com li direm? Ens agradaven molts noms. Maria, Paula, Júlia, ... Finalment, vàrem escollir Carlota. És un nom amb molta força, amb personalitat pròpia i creiem i esperem que li influeixi positivament al llarg de la seva vida.
Com serà la Carlota? Hem fet moltes càbales. Segur que despertarà la seva mirada amb ulls foscos i penetrants, amb una melena abundant i sedosa. Tota la resta de trets són una incògnita. I això és el que més ens agrada, tenir la sensació de que l'atzar juga, de que les lleis de la genètica no són una ciència exacte.
Tinc la sensació que he estat embarassada tota la vida....i això no s´acaba mai !!!! De fet desitjo que no s´acabi, estic comode tot i que sovint entro en un atac de nervis per què estic més sensible i ploro per res... Les coses m'afecten més i sovint em noto irritable i capritxosa.
Ja n'hi ha prou per avui. Seguim l'espera, encara que ja no falta gaire...
Pensem que hi han més d'un miler de paraules per descriure amb exactitut tot allò que sentim, tot allò que vivim... i ara ens veiem amb cor per descriure la dolça espera que estem vivint.
La millor espera ! ! ! L´espera que esdevindrà un regal.Un regal per a tota la vida...
La veritat és que ens morim de ganes de conèixer el fruit del nostre amor.Fer visible a la persona que dedicarem la resta de la nostre vida... Un ésser ple de trets genètic similars a nosaltres i a qui li donarem valors per anar seguint aquest llarg camí.
Com li direm? Ens agradaven molts noms. Maria, Paula, Júlia, ... Finalment, vàrem escollir Carlota. És un nom amb molta força, amb personalitat pròpia i creiem i esperem que li influeixi positivament al llarg de la seva vida.
Com serà la Carlota? Hem fet moltes càbales. Segur que despertarà la seva mirada amb ulls foscos i penetrants, amb una melena abundant i sedosa. Tota la resta de trets són una incògnita. I això és el que més ens agrada, tenir la sensació de que l'atzar juga, de que les lleis de la genètica no són una ciència exacte.
Tinc la sensació que he estat embarassada tota la vida....i això no s´acaba mai !!!! De fet desitjo que no s´acabi, estic comode tot i que sovint entro en un atac de nervis per què estic més sensible i ploro per res... Les coses m'afecten més i sovint em noto irritable i capritxosa.
Ja n'hi ha prou per avui. Seguim l'espera, encara que ja no falta gaire...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)