Avui estem inaugurant aquest blog. La nostra intenció és anar explicant el que ens ha succeït i el que s'apropa en aquest camí que tot just comencem ara; estem a punt de ser pares.
Pensem que hi han més d'un miler de paraules per descriure amb exactitut tot allò que sentim, tot allò que vivim... i ara ens veiem amb cor per descriure la dolça espera que estem vivint.
La millor espera ! ! ! L´espera que esdevindrà un regal.Un regal per a tota la vida...
La veritat és que ens morim de ganes de conèixer el fruit del nostre amor.Fer visible a la persona que dedicarem la resta de la nostre vida... Un ésser ple de trets genètic similars a nosaltres i a qui li donarem valors per anar seguint aquest llarg camí.
Com li direm? Ens agradaven molts noms. Maria, Paula, Júlia, ... Finalment, vàrem escollir Carlota. És un nom amb molta força, amb personalitat pròpia i creiem i esperem que li influeixi positivament al llarg de la seva vida.
Com serà la Carlota? Hem fet moltes càbales. Segur que despertarà la seva mirada amb ulls foscos i penetrants, amb una melena abundant i sedosa. Tota la resta de trets són una incògnita. I això és el que més ens agrada, tenir la sensació de que l'atzar juga, de que les lleis de la genètica no són una ciència exacte.
Tinc la sensació que he estat embarassada tota la vida....i això no s´acaba mai !!!! De fet desitjo que no s´acabi, estic comode tot i que sovint entro en un atac de nervis per què estic més sensible i ploro per res... Les coses m'afecten més i sovint em noto irritable i capritxosa.
Ja n'hi ha prou per avui. Seguim l'espera, encara que ja no falta gaire...
sábado, 27 de octubre de 2007
Suscribirse a:
Entradas (Atom)