Ja té 1 mes i 3 setmanes i des dels llunyans 3 kg 570 gr que va fer quan va néixer, ha passat a 5 kg i 40 grams. En quant a la mida, inicialment va fer 49.5 cm. La última vegada que el pediatra la va medir, feia 52.5 cm ara fa dues setmanes.
Una evolució força positiva. Ja he fet un gràfic amb excel del que hauria de pesar comparat amb el que pesa i tot va sobre rodes.
Toquem el tema clau, la nit !
El normal és que s'aixequi cada 3 h, alguna vegada cada 4 h. Per lo tant, dues vegades per nit. Però alguna nit, ens ha donat molta tabarra. El summum va ésser la nit de Nadal a Sant Esteve. No va dormir gens. Ens vem anar tornant la Janine i jo, dues hores cada un. En fí, un horror. Sembla ser que tenia "còlics", i la pobre Carlota no parava de plorar i gemegar.
Aquest Nadal la Janine ha fet unes felicitacions molt maques. Va fer unes fotos a la Carlota amb un barret de Pare Noel. Ni un professional ho hagués fet millor. Us adjunto la foto. És d'una dulsura inimaginable (ho reconec; em cau la baba).
Seguim tenint les emocions alterades. La veig al matí quan em desperto i reacciono com les iaies que comencen a parlar amb una veu irreconeixible i dient absolutes tonteries. En fí, aquesta nena ens està transformant...
Seguim informant.
domingo, 30 de diciembre de 2007
viernes, 7 de diciembre de 2007
La Carlota ja és aquí ...
Bé, estem a 7 de desembre i la Carlota ja té 1 mes i dos dies. Va néixer el 5 de novembre a les 19:01 h a la Clínica del Pilar de Barcelona.
L'estància a l'habitació 201 de la Clínica va ser molt maca. Tant la Janine com jo vàrem estar molt a gust per les enfermeres tan agradables i simpàtiques i per la mà de gent que ens va venir a felicitar. Un dia vàrem comptar 45 visites. Moltes, però ens va fer molta il.lusió que vingués tants amics i familiars.
Ha sigut un mes intens però sense cap dubte el mes més maco de tota la nostra vida. He penjat unes fotos en aquest blog per a que podeu observar lo maca que és la nostra filleta.
Les emocions han estat a flor de pell. Tenir entre les mans una persona que depèn exclusivament de nosaltres és fantàstic. És molt fort el sentiment que brota dins de la Janine i de mí. És una estimació forta, pura, irracional. Les abraçades i petons són constants fins el punt que em sembla que no li agraden molt. Ja em faig pesat? Segur que tindrà molt temps per dir-m'ho, molt temps...
Haig de reconèixer la labor que ha estat fent la Janine aquest mes. Els primers quinze dies van ser molt durs per a ella ja que al ser un part per cesàrea (el doctor va decidir per nosaltres), no podia agafar-la bé i no tenia una movilitat plena per poder reaccionar a les demandes de la Carlota. Jo vaig fer el que vaig poder ja que em vaig agafar 15 dies de festa per a estar amb les meves reines. Ara per ara, la Janine ja està del tot recuperada. Se li ha desenvolupat el rol de mare totalment. És pacient i dolça amb la Carlota, inclús en els moments més difícils. A la vegada, no ha deixat de ser imaginativa i juga amb la Carlota d'una forma especial, com ella sap fer. La veig feliç, molt feliç.
I jo també.
L'estància a l'habitació 201 de la Clínica va ser molt maca. Tant la Janine com jo vàrem estar molt a gust per les enfermeres tan agradables i simpàtiques i per la mà de gent que ens va venir a felicitar. Un dia vàrem comptar 45 visites. Moltes, però ens va fer molta il.lusió que vingués tants amics i familiars.
Ha sigut un mes intens però sense cap dubte el mes més maco de tota la nostra vida. He penjat unes fotos en aquest blog per a que podeu observar lo maca que és la nostra filleta.
Les emocions han estat a flor de pell. Tenir entre les mans una persona que depèn exclusivament de nosaltres és fantàstic. És molt fort el sentiment que brota dins de la Janine i de mí. És una estimació forta, pura, irracional. Les abraçades i petons són constants fins el punt que em sembla que no li agraden molt. Ja em faig pesat? Segur que tindrà molt temps per dir-m'ho, molt temps...
Haig de reconèixer la labor que ha estat fent la Janine aquest mes. Els primers quinze dies van ser molt durs per a ella ja que al ser un part per cesàrea (el doctor va decidir per nosaltres), no podia agafar-la bé i no tenia una movilitat plena per poder reaccionar a les demandes de la Carlota. Jo vaig fer el que vaig poder ja que em vaig agafar 15 dies de festa per a estar amb les meves reines. Ara per ara, la Janine ja està del tot recuperada. Se li ha desenvolupat el rol de mare totalment. És pacient i dolça amb la Carlota, inclús en els moments més difícils. A la vegada, no ha deixat de ser imaginativa i juga amb la Carlota d'una forma especial, com ella sap fer. La veig feliç, molt feliç.
I jo també.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)